Títol: El marxisme curarà els malalts
Autor: Frida Kalho (Coyoacán, Mèxic, 1907 – íd., 1954)
Cronologia: 1954
Estil: realisme social
Tècnica: oli sobre tela (76 x 61 cm)
Tema: simbòlic
Localització: Museu Frida Kalho, a Ciutat de Mèxic
Frida Kalho va patir un terrible accident als divuit anys. Durant llargs períodes de convalescència va aprendre a pintar de manera autodidacta.
A la seva obra reflectí, de manera autobiogràfica, les seves profundes seqüeles físiques i psíquiques. L’any 1929 es casà amb el muralista mexicà Diego Rivera. Un avortó als tres anys de casada també influí de manera dramàtica a la seva obra. Igualment, el seu activisme polític es mostrà en la seva activa i entregada lluita a favor del comunisme.
Anàlisi formal i compositiva
La composició s’estructura a partir de l’autoretrat en un primer pla de l’artista mexicana que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dues croses, s’estableix com eix compositiu central. A partir de la seva figura es situen la resta dels elements escènics, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista, y a la seva dreta els vinculats a la pau marxista. A dalt en un segon pla el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador, compartint el protagonisme amb Frida, que també es comunica directament amb l’espectador del quadre convertint-se en el narrador ideològic.
Malgrat la seva simetria, l’obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diversos elements com ara les croses, les grans mans que abracen l’artista i l’àliga imperial.
Cada element està tractat amb una clara intenció realista, perfilant els detalls i contorns amb una fina línia negra. Ara bé, aquest realisme es trenca a nivell conceptual en la comprensió global de l’obra, així com també en la captació de la llum i en l’elecció cromàtica. Aquest dos darrers aspectes es troben supeditats al tema, de manera que el vermell (associat al perill) i altres tonalitats com el negre, es situen a la dreta de la tela relacionades amb l’imperialisme, Per altra banda, el blau (associat a la serenitat), el groc i altres games més clares, omplen la superfície esquerra, vinculant-se positivament a la causa del marxisme.
Temàtica, iconografia, significat i funció
Kalho expressa la concepció utòpica de que la creença política, i amb ella tota la humanitat, podria alliberar-la de tot el seu patiment. L’autora s’autoretrata amb un corsé de pell, comú a la seva iconografia, davant un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra y l’amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus, vola el colom de la pau per damunt dels països comunistas, URSS i Xina, representats en el globus terraqui. En la part fosca es veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang, al costat de l’àliga dels Estats Units d’Amèrica amb el cap de l’oncle Sam.
La salvació l’encarna el retrat de Marx, d’on surt una mà que ofega l’àliga. Dues enormes mans amb l’ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen de tal manera l’artista que aquesta pot prescindir de les seves croses.
El propòsit d’incloure continguts polítics en les seves obres no es va manifestar fins la seva darrera etapa creadora. Aquesta obra, realitzada l’any de la seva mort, es pot considerar la síntesi del seu art, el seu testament polític i personal.
Models i influències
L’obra de Frida Kalho és extremadament personal, reflectint en la major part de la seva obra les sensacions de la seva traumàtica experiència vital. Malgrat això en les seves composicions es pot veure el seu interès per l’art precolombí i el realisme social, aspectes que comparteix amb els muralistes mexicans Diego Rivera, amb qui es va casar, José Clemente Orozco i David Alfaro Siqueiros. L’any 1938, André Bretón visità Mèxic i va descobrir l’obra de Frida, associant-la amb el grup surrealista. Malgrat que les seves creacions presentaven un alt grau de similitud amb aquest moviment, Frida, al final de la seva vida, rebutjà aquesta etiqueta.
